Els riscos naturals

Els fenòmens naturals com les tempestes, les allaus, les esllavissades, o els terratrèmols són, a hores d’ara, impossibles d’evitar. Ara bé, això no vol dir que els haguem d’admetre com una fatalitat, sinó que hem d’actuar de forma preventiva i proactiva: ampliant el coneixement sobre els riscos, establint les mesures per prevenir els impactes, i preparant-nos per a l’actuació enfront dels desastres. Establir les eines necessàries per a la prevenció i la gestió dels riscos naturals és un dels elements cabdals per al desenvolupament sosteni-ble, per al present i sobretot per al futur. I en aquest sentit, la planificació dels usos del territori és l’eina clau de la prevenció. A més a més, tal com apuntava ja l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat pel CADS el 2005, el canvi climàtic farà que fenòmens com les fortes tempestes –que poden causar inundacions– siguin més freqüents i de major magnitud.

 (Fragment de la presentació de RISKCAT, Els riscos naturals a Catalunya. 2008. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya)

Risc m. [LC] [AD] Contingència a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Correm el risc de perdre-ho tot. Risc d’allaus, d’incendis. Van saltar d’una vora a l’altra a risc de caure a l’aigua. Posar-se a risc de prendre mal. (IEC)

Risc natural. Per risc natural entenem qualsevol situació o esdeveniment físic extrem on es produeix un alliberament d’energia o matèria que ocasiona danys a la població i a tot alló que aquesta població valora. Els riscos naturals derivats del cicle hidrològic, com les inundacions i les sequeres,  constitueixen els principals riscos naturals a Catalunya. Però també altres riscos naturals d’orígen geofísic com les allaus de neu, les esllavissades de terres, els esfondraments o els terratrèmols hi tenen una presència rellevant. (ICGC. Atles Nacional de Catalunya)

Classificació dels riscos naturals. (A partir d’una classificació del Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses, GAMA, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, modificat.)

1. Meteorològics / climàtics.

2. Geofísics.

3. Còsmic.

4. Biològics.

5. Antropogènics.

6. Mixtos.

  1. Meteorològics / climàtics

1.1 Riscos en què la perillositat està exclusivament vinculada a les condicions meteorològiques o climàtiques

    1.1.1 Temporals de vent

   1.1.2 Onades d’aire fred o de calor

  1.1.3 Tornados i huracans

1.1.4 Pedra

1.1.5 Nevades extraordinàries

1.1.6 Tempestes elèctriques.

1.2 Aquells en què intervenen altres factors, ja siguin naturals o antròpics:

1.2.1 Allaus (geologia-meteorologia)

1.2.2 Inundacions (meteorologia-hidrologia)

1.2.3 Esllavissades o moviments de vessant vinculats, en alguns casos, a la   pluja (meteorologia-geologia).

1.2.4 Grans incendis forestals

1.2.5 Sequeres.

1.3 Riscos naturals d’origen no atmosfèric però que produeixen un impacte important a l’atmosfera:

1.3.1 Erupcions volcàniques

1.3.2 Les situacions de forta contaminació atmosfèrica (no natural),…, aquestes es trobarien a la frontera entre riscos tecnològics i naturals.

2. Riscos d’origen geofísic:

2.1 Terratrèmols

2.2 Volcans

2.3 Subsidències i esfondraments.

2.4 Lliscaments de terreny

2.5 Despreniments de roques

2.6 Allaus

2.7 Els relacionats amb problemes costaners, com la subsidència de la costa i l’erosió.

Alguns d’aquests es troben relacionats amb desencadenants d’origen meteorològic o antropogènic.

3. Còsmic:

-Caiguda de meteorits

4. Riscos d’origen biològic:

4.1 Afectació de cultius (plagues)

4.2 Afectació d’animals (epizooties)

4.3 Afectació de persones (epidèmies)

5. Antropogènics

-Afectació a l’atmosfera: la contaminació i l’ozó.

Recull de casos de fenòmens ocorreguts a Catalunya o relacionats:

 1.1.1  El vent.

http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/temps-al-temps/el-vent/

mapa_eolic_de_catalunya

Fig.nº1. Mapa eòlic de Catalunya (eoliccat.net)

-El Santuari de Queralt de Berga ha registrat, fins a mitja tarda d’aquest dissabte, la ratxa màxima de vent que han captat les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que hi ha repartides arreu del territori. En aquesta, s’han assolit els 131 quilòmetres/hora, superant zones de l’Alt Empordà i punts alts del Pallars i l’Alta Ribagorça.

http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/4508/santuari/queralt/registra/ratxa/maxima/vent/catalunya

Efectes de les ventades a Catalunya, 26/01/2015

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/efectes-de-les-ventades-a-catalunya/video/5442331/

El 2009 va ser la pitjor ventada a Catalunya: es va emportar la vida de 4 nens i 4 adults.El túnel de bateig del camp de beisbol municipal de Sant Boi de Llobregat va caure a sobre dels menors, que tenien entre 8 i 11 anys.

http://www.ara.cat/societat/pitjor-ventada-Catalunya-emportar-adults_0_1263473886.html

1.1.2 Onades d’aire fred o de calor.

-La Gran Calorada de juliol de 1994.

http://bloc.meteo.cat/20-anys-de-la-gran-calorada-de-juliol-de-1994/

-Catalunya bat el rècord de temperatura en un mes de setembre per l’onada de calor. Mai s’havien registrat temperatures tan altes a Catalunya en un mes de setembre com les que s’han viscut aquest diumenge i aquest dilluns al matí, segons confirmen fonts del Meteocat http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/catalunya-bat-record-calor-mes-setembre-5361289

Onada de calor europea del 2003:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Onada_de_calor_europea_del_2003

http://bloc.meteo.cat/category/episodis-historics/page/8/

Estat Morts Nota
Itàlia 20.000 De juny fins a setembre, dades de l’institut de les estadístiques d’Itàlia.
França 14.802 De l’1 al 15 d’agost. Sobremortalitat del 55%
Espanya 6.500 Dades del Centro Nacional de Epidemiología
Portugal 1.316 Finals de juliol fins al 12 d’agost
Suïssa 975 Dades de l’Office fédéral de la santé publique
                                                                                                                      (Font: wiki)

-Entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys.

http://bloc.meteo.cat/125-anys-de-la-gran-fredorada-de-gener-de-1891/

Fredorades de 1947, 1956, 1985, 2001, europea 2012:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fredorada

1.1.3 Tornados i huracans.

Catalunya és una de les regions del planeta amb un gran nombre de tornados i caps de fibló. El niu de fenòmens com tornados o caps de fibló se situen en el triangle format per Catalunya, País Valencià i Balears.

http://www.ccma.cat/324/catalunya-terra-de-tornados-i-manegues/noticia/2119359/

Tornados registrats a Catalunya (2001-2015)

http://meteobdn.cat/sever.html

 – Resum de fiblons i tornados a Catalunya 1994-2013

http://www.arus.cat/fiblons/resum.pdf

Deu anys d’un episodi insòlit de tornados i mànegues marines a Catalunya

http://www.ara.cat/societat/meteo/Deu-tornados-manegues-marines-Catalunya_0_1426657531.html

1.1.4 Pedregades.

Forta pedregada i possible tornado entre la Noguera i el Pla d’Urgell. El fort vent va arrencar arbres de soca-rel i va aixecar la teulada d’una instal·lació agrícola (agost 2016)

http://www.ara.cat/societat/meteo/tempesta-acompanyada-destrosses-Noguera-Pla_0_1633636697.html

Forta pedregada entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany. La tempesta ha obligat a tallar la C-66 a Serinyà durant uns minuts (maig 2016).

http://www.ara.cat/societat/meteo/Forta-pedregada-Garrotxa-lEmporda_0_1575442609.html

Una important pedregada danya greument la collita de vinya i ametlla de la Terra Alta . Les poblacions més afectades per la forta calamarsa de la matinada han estat Batea i Caseres (set 2016).

http://delcamp.cat/noticia/10496/una-important-pedregada-danya-greument-la-collita-de-vinya-i-ametlla-de-la-terra-alta

Una forta pedregada devasta Sinarques i destrossa 70 cotxes. Ontinyent, Bocairent i Alcoi també registren importants tempestes (set 2014).

http://www.laveupv.com//noticia/10938/una-forta-pedregada-devasta-sinarques?publicitat=true

Pedregada històrica (juliol 2012).  SIÓ, revista d’Agramunt i LA Ribera.

http://revistasio.cat/sio581/sio581.pdf

pedregada-sio-2012

                      Fig. nº 2. Tamany  de les pedres  caigudes el 2012  a Agramunt. (revistasio.cat)

La pedregada que va caure a Mataró provoca talls en el subministrament elèctric de la zona .Els carrers de moltes localitats de la comarca van quedar ben blancs (abril 2008).

http://www.totmataro.cat/ciutat/successos/item/12234-la-pedregada-que-va-caure-a-mataro-provoca-talls-en-el-subministrament-electric-de-la-zona

1.1.5 Nevades extraordinàries.

Quan va nevar de veritat a Barcelona. Al Nadal de 1962 la ciutat va quedar sepultada per la neu. L’alcalde Porcioles no va desplegar a temps els serveis municipals de neteja, la neu es va convertir en gel i va acabar Aquest és el record d’un periodista que va cobrir aquell col·lapse històric.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/gran-nevada-barcelona-1962-2265460

30 anys de la Gran Nevada del 30 de gener de 1986

http://bloc.meteo.cat/30-anys-de-la-gran-nevada-del-30-de-gener-de-1986/

Extraordinària nevada al Pirineu i vents huracanats a molts punts del país (gen 2003)

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/68771/ca/extraordinaria-nevada-pirineu-vents-huracanats-punts-pais.do

Les pluges remetran però la nevada deixarà gruixos de mig metre a la Vall d’Aran (maig 2010)

http://www.elpuntavui.cat/article/24-puntdivers/4-divers/265074–les-pluges-remetran-pero-la-nevada-deixara-gruixos-de-mig-metre-a-la-vall-daran-.html

Més ventades i una nevada extraordinària al Pirineu Occidental (feb 2015).

http://www.ara.cat/societat/meteo/Mes-ventades-extraordinaria-Pirineu-Occidental_0_1310269057.html

1.1.6 Tempestes elèctriques.

-Un llamp parteix un carrer de Reus (set 2016)

http://delcamp.cat/campdetarragona/noticia/31112/un-llamp-parteix-un-carrer-de-reus

Una tempesta elèctrica deixa sense aigua 50 cases de Santa Pau (jul 2016)

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/07/12/tempesta-electrica-deixa-aigua-50/793440.html

Evacuats 17 nens i 8 monitors que dormien al ras a Gósol per la proximitat d’una tempesta elèctrica.

http://www.ccma.cat/324/evacuats-17-nens-i-8-monitors-que-dormien-al-ras-a-gosol-per-la-proximitat-duna-tempesta-electrica/noticia/2740140/

Els llamps provoquen quatre incendis simultanis a les Terres de l’Ebre (jul 2016).

http://www.ccma.cat/el-temps/els-llamps-provoquen-quatre-incendis-simultanis-a-les-terres-de-lebre/noticia/2740673/

La tempesta elèctrica origina cinc focs aquest matí a l’Anoia (jul 2014)

http://anoiadiari.cat/societat/tempesta-electrica-origina-cinc-focs-aquest-mati-anoia/

Més de 300 rens moren a Noruega a causa d’una tempesta elèctrica. El fet ha tingut lloc al parc natural de Hardangervidda, que compta amb una població de gairebé 11.000 exemplars (agost 2016).

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/manada-rens-mor-tempesta-electrica-noruega-5350621

Desallotjades les platges de Barcelona per risc de tempesta elèctrica. La Creu Roja i la Guàrdia Urbana obliga els banyistes a sortir de l’aigua de les platges (agost 2015).

http://cat.elpais.com/cat/2015/08/13/catalunya/1439483838_820842.html

Un llamp mata un home al cim del Canigó. Un grup d’excursionistes es van trobar al mig d’una tempesta sobtada aquest dimarts a la tarda. Set muntanyencs més van resultar ferits lleument per la descàrrega elèctrica (jun 2011)

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/426972-un-llamp-mata-un-home-al-cim-del-canigo.html

Un llamp mata una dona i fereix al marit en un càmpig de Castelldefels (agost 2007).

http://www.laxarxa.com/altres/noticia/un-llamp-mata-una-dona-i-fereix-al-marit-en-un-campig-de-castelldefels

Un ‘time lapse’ impressionant d’una tempesta elèctrica vista des del Montseny. Amb una successió de fotografies cada cinc segons durant dues hores (set 2014).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4211741/20140922/time-lapse-impressionant-tempesta-electrica-vista-montseny.html

1.2.1 Allaus.

Evacuen diversos excursionistes dels refugis davant l’alt risc d’allaus a la Vall d’Aran (feb 2005)

http://www.ccma.cat/324/evacuen-diversos-excursionistes-dels-refugis-davant-lalt-risc-dallaus-a-la-vall-daran/noticia/85454/

Mor un home de Sant Joan de les Abadesses en un allau al Mont Blanc (jul 2012).

http://www.aragirona.cat/noticia/2012/07/12/mor-un-home-de-sant-joan-de-les-abadesses-en-un-allau-al-mont-blanc

Una allau s’emporta quatre excursionistes a la Catalunya Nord (mar 2016). Una allau a Vallter obliga a tancar l’estació (mar 2015). Reoberta al Port de la Bonaigua la C-28 després que una allau obligués a tallar-la (mar 2015).

http://www.naciodigital.cat/noticies/etiqueta/Allau

-Geoindex. Visor d’informació Nivològica i Allaus.

http://siurana.icgc.cat/visorIGC/allaus.jsp

1.2.2  Inundacions.

-L’Aiguat de Santa Tecla, 1874.

http://bloc.meteo.cat/140-anys-de-laiguat-de-santa-tecla/

L’Aiguat de Sant Lluc de 1940.

http://bloc.meteo.cat/75-anys-de-laiguat-de-sant-lluc-de-1940/

La nit que l’aigua va causar 1.000 morts al Vallès.

Recordem una de les pitjors catàstrofes naturals mai viscudes a Catalunya.

 La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats. Terrassa, les Fonts i Rubí van ser tres de les poblacions més afectades, tot i que els efectes de les riuades i la desolació es van notar a pràcticament tots els municipis de la comarca i en molts altres municipis del Baix Llobregat.

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/09/la-nit-que-l-aigua-va-causar-1.000-morts-al-valles-2781.php

http://bloc.meteo.cat/aiguats_25_09_1962/

30 anys de l’Aiguat de Sant Eduard (oct 1986)

http://bloc.meteo.cat/30-anys-laiguat-sant-eduard/

Més de cent setanta trucades a emergències per l’episodi de pluges (set 2016). Testimonis del desastre d’Agramunt: “L’aigua s’emportava tot el que trobava al seu pas” (nov 2015). Aprovat un decret per pal·liar les inundacions de l’Ebre i els efectes del temporal amb més de 100 milions (mar 2015). L’aigua de la Garona, desbordada, envaint el poble d’Arties (jun 2013).

http://www.ara.cat/etiquetes/inundacions.html

1.2.3  Esllavissades.

-L’esllavissada de Puigcercós (gener 1881).

http://www.projectegeoparctrempmontsec.com/wp-content/uploads/2015/04/124_Puigcerc%C3%B3s.pdf

esllavissadapuigcercospp-projectegeoparctrempmontsec

Fig. nº 3 Turó on es localitzava l’antic poble de Puicercós, Pallars Jussà. La torre esberlada correspòn al campanar de l’església. (Fotografia: projectegeoparctrempmontsec.com)

-Desastre del Vajont (oct 1963)

https://it.wikipedia.org/wiki/Disastro_del_Vajont

https://www.youtube.com/watch?v=uqkFXm2HtMA

-Una esllavissada destrueix 30 metres del jaciment de dinosaures de Fumanya (maig 2016).

http://www.vilaweb.cat/noticies/una-esllavissada-destrueix-30-metres-del-jaciment-de-dinosaures-de-fumanya/

Una esllavissada posa en perill la reobertura del Tren Groc (maig 2016).

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/05/17/esllavissada-posa-perill-reobertura-del/783608.html

Una esllavissada en un talús de la R3 a Parets esfondra part del pati d’una casa (maig 2016)

http://www.contrapunt.cat/noticia/24552/una-esllavissada-en-un-talus-de-la-r3-a-parets-esfondra-part-del-pati-duna-casa

Baiasca: aïllats des de fa un mes per culpa d’una esllavissada (juny 2016).

http://www.ara.cat/societat/Baiasca-aillats-culpa-duna-esllavissada_0_1593440694.html

Una esllavissada obliga a tallar el camí d’Ur, a la banda de l’alta Cerdanya (agost 2016).

http://www.naciodigital.cat/cerdanya/noticia/353/esllavissada/obliga/tallar/cami/ur/banda/alta/cerdanya

Nova esllavissada de de pedres a la C-17 a Tagamanent (oct 2016).

http://www.naciodigital.cat/noticia/117038/nova/esllavissada/pedres/c-17/tagamanent

1.2.4 Grans incendis forestals.

-1998, Tres dies de foc i terror que perduren en la memòria: els fets.

http://www.somsegarra.cat/medi-ambient/noticia/1982/1998-tres-dies-de-foc-i-terror-que-perduren-en-la-memoria-els-fets

-L’Intexter mostra en una exposició les conseqüències del gran incendi forestal de 2003 a Sant Llorenç Savall.

https://www.upc.edu/intexter/ca/noticies/l2019intexter-mostra-en-una-exposicio-les-consequencies-del-gran-incendi-forestal-de-2003-a-sant-llorenc-savall

-Incendi forestal a Horta de Sant Joan (juliol 2009)

http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/11/incendi_forestal_a_horta_de_sant_joan_2009_1799.php

-#focempordà – Quines característiques té un GIF (Gran Incendi Forestal) – Entrevista de Catalunya Ràdio a Albert Àlvarez del CREAF (jul 2012).

http://blog.creaf.cat/mitjans/focemporda-quines-caracteristiques-te-un-gif-gran-incendi-forestal-entrevista-de-catalunya-radio-a-albert-alvarez-del-creaf/

El foc a l’Alt Empordà ha cremat 13.824 hectàrees forestals de 17 municipis (jul 2012).

http://www.aragirona.cat/noticia/2012/07/23/el-foc-a-lalt-emporda-ha-cremat-13.824-hectarees-forestals-de-17-municipis

-Foc d´Òdena: Els Bombers donen per estabilitzat l´incendi (jul 2015).

http://www.regio7.cat/fet-divers/2015/07/26/foc-crema-castellfollit-del-boix/323404.html

600 persones desallotjades per un gran incendi a Menorca (set 2016).

http://www.arabalears.cat/balears/persones-desallotjades-gran-incendi-Menorca_0_1645635490.html

1.2.5 Sequeres.

-Lo mal any primer. El 1333 fou un any negre per Catalunya. Començà l’època de les calamitats, una sèrie d’anys secs que arruïnaren collites i provocaren fams per tot el país. (Canal, J. ; Fochs, C. Annals, 1992-1993.)

Des de 1333 fins el juny de 1334 es produeix una gran carestia a Aragó i Catalunya, i el blat arribarà a vendre’s a uns preus extraordinaris. Una població alimentada per un seguit de males collites acaba sent presa de les malalties. Fam, epidèmies i misèria: la desesperació fa inevitables les situacions de violència, com la que va tenir lloc a la plaça del Blat de Barcelona, on alguns representants del govern municipal van ser atacats amb motu de la venda contrlada de grans. Hi va haver també saqueigs, i la sublevació no serà sufocada fins que els principals responsables d’aquest moviment, deu homes, no seràn penjats. La manca de cereals afectarà de nou la població l’any 1339. (Rumbau,M. 1999)

Es parla de 10.000 morts a Barcelona per la carestia, en una ciutat de 50.000 persones.

La diferència perquè, d’aquesta espurna, n’esclatés la guerra dels Segadors va ser també la pèssima collita del 1639 i la terrible sequera de la primavera del 1640, en què no va caure una gota d’aigua en mesos i fins i tot es van autoritzar pelegrinatges a santuaris per resar perquè plogués

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2016/08/set-guerres-provocades-pel-canvi-climatic-6726.php

Les sequeres a Catalunya. Principals episodis fins l’any 2003.

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/sequera/historic_sequera_fins2003.pdf

Sequera a Catalunya, un mal crònic (gen 2016).

http://www.ccma.cat/el-temps/sequera-a-catalunya-un-mal-cronic/noticia/2709821/#

-Barcelona viu una de les sequeres més intenses dels darrers 230 anys (agost 2016).

http://www.ccma.cat/el-temps/barcelona-viu-una-de-les-sequeres-mes-intenses-dels-darrers-230-anys/noticia/2745986/

corpus_sang

Fig. nº 3. Corpus de Sang. Antoni Estruch, 1907. (enciclopedia.cat)

1.3.1 Vulcanisme.

Les manifestacions eruptives que van tenir lloc a la Garrotxa i, en general, a Catalunya durant el neògen i el quaternari, no són un fet esporàdic. L’origen d’aquest conjunt de morfologies i roques volcàniques, que constitueixen el Camp Volcànic Català, s’emmarca en un context geodinàmic més ampli. A partir del miocè superior (11,6 -5,3 Ma) el cicle es correspon amb el desenvolupament d’un rift, de més de 2.000 km de llargada, que afecta l’Europa occidental (Alvèrnia, França; Eifel, Alemanya), amb què s’associen les manifestacions magmàtiques dels camps volcànics de València, de les Columbretes i de Catalunya.

rift-europeu-sciencemag-org

Fig. nº 4. On a tectonic map the approximate area covered by the European Cenozoic rift system is shaded. A, Alps; B, Bohemian Massif (includes the Eger graben in the north); L, Lower Rhine Embayment; M, Massif Central (cut by the Limagne graben in the north and bordered by the Saône and Bresse grabens in the east and the Gulf of Lion in the south); P, Pannonian Basin; R, Rhenish Massif; T, Tyrrhenean Sea; U, (Upper) Rhine Graben; and V, Valencia Trough. The sawtooth pattern represents thrust faults, and the hachured lines represent rift grabens. (Saskia, G et al. 1999)

Per ordre de més a menys antigues, a Catalunya hi ha tres zones volcàniques: de l’Empordà (14-6 Ma), de la Selva (5-2 Ma) i de la Garrotxa (350.000-10.000 anys), aquests darrers amb un episodi eruptiu aproximat de cada 15.000 anys. El vulcanisme es considera, doncs, inactiu però no extingit.

A la zona de la Garrotxa hi ha comptabilitzats 40 cons volcànics, 7 a la Vall del Llèmena i la depressió de la Selva mentre que els empordanesos són coberts la majoria per materials pliocens. (Text original: El vulcanisme a Catalunya, modificat.) Els punts on es creuen dues falles han estat per on el magma aconseguí la efluència i on són localitzats els cràters volcànics.

esquema-geologi-olot-icgc

Fig. nº 5 Esquema geològic d’Olot i rodalies (Font: icgc.cat)

Les grans erupcions volcàniques datades a l’Holocè (darrers 10.000 anys) han afectat el clima del planeta. L’emissió de cendres a les altes capes atmosfèriques i llur posterior difusió per l’efecte de la rotació terrestre provocaren descensos de temperatura global que són palesats en els estudis dendrocronològics. En alguns casos originaren també importants tsunamis amb nombroses víctimes.

(…) En segon lloc, es detecta una pulsació a la darreria de segle XVIII, caracteritzada per un increment simultani de les sequeres i de les inun-dacions, amb una coincidència temporal gairebé absoluta (Barriendos i Martín Vide, 1994). Aquest temps tan canviant arribà a fer dir a un contemporani, el baró de Maldà, que les estacions i el clima estaven fent una “mutació”.  L’origen d’aquesta intensa variació climàtica encara no es pot determinar, encara que coincideix amb el temps amb una forta activitat volcànica que probablement arribà a alterar l’entrada de radiació solar a l’atmosfera. També és característia la presència de fortes onades de fred. Per aquestes raons, la producció agrària va experimentar greus alteracions, fins al punt de fer esclatar una sèrie de crisis de subsistència amb aldarulls populars com el motí d’Esquilache a Espanya (1766) o la mateixa Revolució Francesa (1789). (Barriendos, M. 1995.)

                     LARGEST KNOWN HOLOCENE VOLCANIC ERUPTIONS
Year Volcano Location Ejecta km3 Remarks
4650 B.C. Mount Mazama Oregon 100+ Formed Crater Lake
4300 B.C. Kikai Ryukyu Islands, Japan 100+ Pyroclastic flows traveled 100 km, reached southern Japan. Southern Kyushu devastated.
1470 B.C. Santorini Greece 10+ Destroyed Minoan civilization
186 A. D. Taupo New Zealand 80+ Pyroclastic flows travelled 100 km
260 Ilopango El Salvador 10+
536 Rabaul New Guinea 10+ Global climatic effects
850 Hekla Iceland 10+
1010 Baitoushan China-Korea 150
1783 Laki Iceland 1 Largest historic fissure flow
1815 Tambora Indonesia 150 Global climatic effects
1883 Krakatau Indonesia 20+ Blast heard 5,000 km away
1912 Katmai Alaska 10+
1991 Pinatubo Philippines 10
Taula nº1. Les erupcions més importants conegudes de l’holocè (Font: uwgb.edu)

GREATEST KILLER VOLCANIC ERUPTIONS

                   Date Volcano Location Deaths Remarks
April 10-12, 1815 Tambora, Indonesia 92000 Ash falls, Tsunami, Disease, Starvation
Aug. 26-28, 1883 Krakatoa Indonesia 36000 Ash falls, Tsunami
May 8, 1902 Mount Pelee Martinique 28000 Pyroclastic Flow
Nov. 13, 1985 Nevado Ruiz Colombia 23000 Mudflow
Aug. 24, 79 A.D. Vesuvius Italy 16000 Ash falls and Pyroclastic Flows. The famous Pompeii eruption.
May 21, 1792 Unzen Japan 14500
1586 Kelut Java 10000
June 8, 1783 Laki Iceland 9350 Fissure Flow, Disease, Starvation
May 19, 1919 Kelut Java 5000
Dec. 15, 1631 Vesuvius Italy 4000
April 24, 1902 Santa Maria Guatemala 4000 Ash falls, Disease, Starvation
Aug. 12, 1772 Papandayan Java 3000
Jan. 27, 1951 Lamington New Guinea 3000 Pyroclastic Flow. Volcano was not known to be active before the eruption.
Mar. 28, 1982 El Chichon Mexico 1880 Ash falls
Aug. 21, 1986 Lake Nyos Cameroon 1700 Carbon dioxide emission from volcanic lake
Jan. 10, 1977 Nyiragongo Congo 70 – 100’s? Lava flow from sudden drainage of lava lake.

Taula nº 2. Víctimes causades per  les erupcions, de major a menor. (Font: uwgb.edu)

L’erupció del volcà Tambora, el precursor de “l’any sense estiu”

http://bloc.meteo.cat/200-anys-de-lerupcio-del-volca-tambora-el-precursor-de-lany-sense-estiu/

1.3.2 Contaminació atmosfèrica amb orígen no natural.

-Les ciutats europees posen límit al cotxe. Les zones d’accés limitat i els peatges es generalitzen com a mitjà per lluitar contra la contaminació (oct 2016).

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/ciutats-europees-posen-limit-cotxe-contaminacio-5494681

-Reduir la contaminació de Barcelona és una qüestió de salut. Les iniciatives per disminuir la circulació de vehicles motoritzats tenen per objectiu reduir la contaminació de Barcelona i l’àrea metropolitana. Cada any moren 3.500 persones a causa de la contaminació (set 2016)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/mes-barcelona/reduir-contaminacio-barcelona-una-questio-salut-5413301

-“Millorar la qualitat de l’aire reduiria la mortalitat i ens faria més feliços”. (set 2016)

S’estima que aproximadament una de cada quatre morts que es produeixen al món, uns 12,6 milions anuals, està vinculada a qüestions ambientals com la mala qualitat de l’aire o la falta de sistemes de sanejament adequats.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/entrevista-maria-neira-oms-5383796

-Els ciutadans de la regió metropolitana respirem cada any 292 kg de PM10 (partícules inferiors a 10µm)

http://canvidhabits.cat/ca/

-Fonts d’emissió de contaminants antròpogènics.

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/la_contaminacio_atmosferica/fonts_demissio_de_contaminants/

-Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Resultats  any 2015.

Les partícules (o material particulat)  són un dels contaminants atmosfèrics que més  preocupen des del punt de vista de la salut de les persones pels seus efectes nocius.  Les partícules amb diàmetres inferiors a 10μm, (PM10) i especialment les partícules  amb diàmetres inferiors a 2,5 μm (PM 2,5)  penetren a les vies respiratòries i afecten a la  salut de les persones si es troben en concentracions elevades. Els nens i la gent gran són els grups més susceptibles.

http://www.diba.cat/documents/471041/0/Informe+xarxa+2015%27.pdf/0766cc1f-bdb6-404e-9fd9-1b1333c95a8e

-AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDI AMBIENT (AEMA). Les partícules en suspensió, el diòxid de nitrògen i l’ozó troposfèric són els tres contaminants que més afecten a la salut humana.

http://www.eea.europa.eu/es/themes/air/intro

Fonts de contaminants antròpics (segons AEMA):

-el consum de combustibles fòssils per a la generació d’electricitat, el transport, la indústria i les llars
-els processos industrials i l’ús de dissolvents, per exemple en les indústries químiques i minerals;
-l’agricultura;
-el tractament de residus;

-Mapa de la qualitat de l’aire a BARCELONA, valors de NO2 i PM10

http://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/

-ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. L’aire que respirem. Bones pràctiques per millorar la qualitat de l’aire.

http://www.amb.cat/documents/10240/5615901/AMB_infografia_aire_digital.pdf/9e0fad59-b91c-4816-a041-0b60ad44957c

amb-contaminacio

Fig. nº 6. Zonificació de l’area metropolitana de Barcelona i  gràfic dels valors de PM10  (Font:  amb.cat)

-INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (IDESCAT). Valors dels contaminants principals, 2015. Taula per municipis.

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=237

 2.1 Terratrèmols.

Durant els segles XIV i XV es varen produir a Catalunya diversos terratrèmols que van ocasionar danys importants. Alguna d’aquestes grans sacsejades es va arribar a percebre fins a més de tres-cents quilòmetres de distància (a Espanya i França).

Es té notícia pel manuscrit de Joan Torralles, l’escrivà major de la reial cúria de Girona, de la gran clivella formada el 23 d’abril de 1427 prop d’Amer, a l’indret de Lloret Salvatge a tocar del congost de Susqueda:

E més prop  Mer en un lloc a què diuen Lloret, ahon se feren boques que lensaven pedres y aigua ab terra, tant com abséquefos, e lansaba tant gran pudor que molts que tal volien vèurer hi morian, e si ausells volaben sobre ditas boques tornaven morir en terra, e si ni anaven e volien molt vèurer hi morian.

lloret-salvatge

Fig. nº7. Localització de Lloret Salvatge (topografia: icgc.cat)

El 1426 i el 1427 Osona i la Garrotxa van presenciar uns forts terratrèmols, que empitjoraren la situació al segle XIV. A la part d’Olot, el testimoniatge més colpidor d’aquest terratrèmol fou la construcció d’un poblament a partir de barraques situades a la part exterior del nucli de poblament que quedà derruït. Montsalvatge recopilà els efectes que provocà entre els contemporanis. El del 1426 afectà especialment Olot, Castellfollit, Ridaura, Santa Pau, el Malloll “…e tots els masos de Bas, hoc encara, que mudà un bosch de verns, que era rost, en un bon tret de metres”. El de l’any 1427 afectà Castellfollit, Olot, la Vall de Bianya, Camprodón, Osor, Anglès, Mieres i Amer. L’impacte que suposà la destrucció del monestir d’Amer fou registrat per Villanueva: “He en aquella jornada matexa se féu un gran se feu un gran trench de la terre per les muntanyes de Bas, e de Hostoles en la part de ponent, qui tenia un larch en torn VII leguas”. (Serra, A. p. 13)

-Mapa interactiu  de sismicitat de Catalunya. Sèries anys 1373-1450 i 1914-2008.

http://www1.igc.cat/midop/query_eq/

Els sismes segueixen afectant Catalunya, amb menor intensitat que els medievals. Els registres de l’Institut Cartogràfic i Geològic són públics:

http://www1.igc.cat/web/ca/sismologia_mapalocal30.php

mapa-terratremols-danys

Fig. nº 8 Zones on els terratrèmols han provocat estralls. (Font: icg.cat)

mapa-sismicitat-catalunya

Fig. nº 9 Mapa de sismicitat de Catalunya. (Font: icgc.cat)

2.2  Volcans (vid. 1.3.1 vulcanisme)

2.3 Subsidències i esfondraments.

  1.  a) Enfonsament local o regional, progressiu, més o menys regular, de la superfície terrestre, sense moviment lateral o gairebé cap; aquest enfonsament no té en compte ni la durada ni l’escala del fenomen. b) Ídem del fons d’una conca sedimentària, marina o continental, cosa que permet l’acumulació molt gran de sediments. Segons les causes de la subsidència hom en distingeix diversos tipus.
  2.  a) Augment de profunditat que experimenta l’escorça oceànica a mesura que s’allunya de la dorsal. b) Ídem causat pel moviment subterrani dels magmes en una regió volcànica.
  3.  a) Esfondrament de terrenys esdevingut com a conseqüència dels treballs de mineria, d’extracció d’aigua, de petroli, del dessecament de maresmes (pòlders), etc. b) Ídem esfondrament causat pel col·lapse d’una cavitat subterrània en país càrstic o en país volcànic.
  4.  En geomorfologia, enfonsament d’un sector de la superfície terrestre.
                                                                                                               (Font: http://cit.iec.cat/DGEOL)

Mesuren la subsidència del delta de l’Ebre per satèl·lit

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/1-territori/11-mediambient/818323-mesuren-la-subsidencia-del-delta-de-lebre-per-satelmlit.html

– S’engega una campanya per reclamar que se solucioni la subsidència del Delta de l’Ebre

http://www.diaridetarragona.com/ebre/37005/sengega-una-campanya-per-reclamar-que-se-solucioni-la-subsidencia-del-delta-de-lebre

-Tancat el risc de subsidències del barri de l’Estació de Sallent

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/26314/tancat/risc/subsidencies/barri/estacio/sallent

La subsidència del terreny.

http://www.lasequia.cat/montsalat/Impactes/Subsidencia.htm

-Protecció Civil tanca la Prealerta del Pla PROCICAT per risc de subsidències en el barri de l’Estació de Sallent

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/276243/ca/proteccio-civil-tanca-prealerta-procicat-risc-subsidencies-barri-lestacio-sallent.do

-Estudi de riscos geològics. Ajuntament de Sallent.

www.sallent.cat/index.php?md=documents&id=1506&lg=cat

-Metro. línia 5. Esfondrament al Carmel

http://territori.scot.cat/cat/notices/metro_lInia_5_esfondrament_al_carmel_810.php

http://colgeocat2014.blogspot.com.es/2015/02/lesfondrament-del-tunel-del-carmel.html

subsidencies-mapa-cat-cads-gencat

Fig. nº 10 Mapa de risc de subsidències i esfondraments (Font. RISKCAT)

2.4 Lliscaments de terreny

Moviment de massa relativament lent (màxim alguns m/dia) que s’enduu pendent avall d’un vessant un volum de materials incoherents. (http://cit.iec.cat/DGEOL)

Nota: La seva poca velocitat diferencia el lliscament de l’esbaldregada o esllavissada.

– El lliscament pla del Pas de la Devesa (Berguedà)

http://blocdecamp.blogspot.com/2014/12/el-lliscament-pla-del-pas-de-la-devesa.html

-El lliscament del Forn de Canillo, Andorra.

http://www.engineering4g.com/proyectos/estudio-riesgos-naturales/el-lliscament-del-forn-de-canillo-a-andorra-un-exemple-de-gestio-del-risc-geologic-en-zones-habitades-en-grans-lliscaments

2.5  Despreniments  de roques.

Una pedra de grans dimensions esclafa una casa al Solsonès (des 2013)

http://www.ara.cat/societat/pedra-grans-dimensions-esclafa-Lladurs_0_1055894598.html

-El despreniment de Montserrat obliga a retirar un total de 2.400 tones de roca (març 2009)

http://www.regio7.cat/comarques/2009/03/07/despreniment-montserrat-obliga-retirar-total-2400-tones-roca/24959.html

Preocupació per la cinglera de Castellfollit de la Roca a causa de l’últim despreniment (agost 2015)

http://www.vilaweb.cat/noticies/preocupacio-per-la-cinglera-de-castellfollit-despres-de-lultim-despreniment/

-Espectacular caiguda d’una roca sobre una carretera a Taiwan:

https://www.youtube.com/watch?v=kpeB20HnSgo

Reobren la carretera d’Amer afectada pel despreniment d’una roca de set tones (maig 2010)

https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/12828/reobren/carretera/amer/afectada/despreniment/roca/set/tones

despreniment-i-bolcada-roques-geocities-ws

Fig. nº 11 Despreniment (a) i bolcada (b)  de roques. (geocities.ws)

despreniment-tramin-tirol-sud-blogs-agu-org

             Fig. nº 12 Despreniment  a Tramin, Tirol del sud, 2014. (Imatge: blogs.agu.org)

2.6 Allaus (vid. 1.2.1).

2.7 Relacionats amb problemes costaners.

-Els fenòmens litorals a Catalunya.

Des del punt de vista dels riscos naturals, es defineixen habitualment dos tipus de fenòmens d’interès a la zona litoral: a) erosió i canvis en la configuració de la línia de costa, i b) inundació d’àrees emergides durant esdeveniments instantanis.

http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/els_riscos_litorals_a_catalunya.pdf

-El Maresme torna a perdre la sorra reposada a la costa (gen 2010)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/maresme-torna-perdre-sorra-reposada-costa-215244

-Grans sacs de sorra a la platja de s´Abanell per protegir els càmpings dels temporals (des 2014)

http://www.diaridegirona.cat/selva/2014/12/05/grans-sacs-sorra-platja-sabanell/700330.html

-El canvi climàtic amenaça de devorar les platges de Catalunya (nov 2015)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/canvi-climatic-amenaca-platges-catalunya-4694742

Caldrà invertir milers d’euros per recuperar les platges malmeses per la llevantada (oct 2010)

http://www.aragirona.cat/noticia/2010/10/13/caldra-invertir-milers-deuros-per-recuperar-les-platges-malmeses-per-la-llevantada

-Molt ciment i poca sorra. Greenpeace reitera que la costa de Catalunya és la més urbanitzada de l’Estat.  Els ports esportius agreugen la pèrdua de sorra a les platges

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/196114-molt-ciment-i-poca-sorra.html

-Imatges excepcionals per una llevantada excepcional (nov 2014)

http://www.ara.cat/fotografies/llevantada-imatges_5_1257524236.html

-Efectes d’una llevantada de llibre (nov 2014)

http://www.ccma.cat/el-temps/efectes-duna-llevantada-de-llibre/foto-galeria/45994/

-Thalassa. La força del llevant:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/thalassa/llevantades/video/4155890/

-Un prototip de sistema d’alerta costaner prediu danys per temporals al litoral català amb vuit dies d’antelació (maig 2016)

http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/un-prototip-de-sistema-d2019alerta-costaner-prediu-danys-per-temporals-al-litoral-catala-amb-vuit-dies-d2019antelacio

riscos-litorals-mapa

Fig. nº 13 (Font: RISKCAT, 2008)

3. Caiguda de meteorits.

La majoria dels meteorits es desintegren en incorporar-se en l’atmosfera terrestre; no obstant això, s’estima que 100 meteorits de mida diversa (des de petits còdols fins a grans roques de la mida d’una pilota de bàsquet) entren a la superfície terrestre cada any, dels quals normalment només se’n recuperen 5 o 6. Pocs meteorits són prou grans per crear cràters que evidenciïn un impacte.(…) Alguns exemples de cràters causats per meteoroides metàl·lics són el Meteor Crater, els cràters de Wabar i el cràter de Wolfe Creek. En contrast, fins i tot els cossos pedregosos o gelats relativament grans (com els cometes petits o els asteroides) i que arriben a pesar milions de tones es frenen en l’atmosfera i, per tant, no produeixen cràters d’impacteEncara que tals esdeveniments no són freqüents, poden provocar una considerable commoció: el famós cràter de Tunguska probablement va resultar de tal incident.(wiki)

-Esdeveniment de Tunguska.

El 30 de juny de 1908, a la regió del curs mitjà del riu Tunguska Pedregós (Podkàmennaia Tunguska), a Evenkia (kraj de Krasnoiarsk, a la Federació Russa), un cometa d’alguns centenars de tones va impactar sobre l’atmosfera. L’impacte produí una explosió d’entre 5 i 30 megatones,que s’aixecà fins a una alçada d’uns 8 km. L’explosió del cometa va arrasar més d’un parell de milers de quilòmetres quadrats de taigà i la van detectar els sismògrafs de tot el món, completant dues vegades la volta al món. La pols aixecada va causar un hivern més llarg del normal a l’hemisferi nord, sumint la part septentrional d’Àsia i Europa en una lleugera obscuritat.(wiki)

-In Siberia in 1908, a huge explosion came out of nowhere.

http://www.bbc.com/earth/story/20160706-in-siberia-in-1908-a-huge-explosion-came-out-of-nowhere

-Història de la caiguda de meteorits sobre la terra:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/HISTORIA-DE-LA-CAIGUDA-DE-METEORITS-SOBRE-LA-TERRA/video/4468719/

-El meteorit dels Urals ha alliberat una energia de 300 quilotones. L’asteroide que va ocasionar l’explosió feia 15 metres amb una massa d’unes 7.000 tones. El bòlid causa gairebé un miler de ferits, la majoria per talls pel trencament de vidres en uns 3.000 edificis.   (feb 2013)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/ferits-caure-meteorit-als-urals-2319050

-Meteorits famosos:

http://astroosona.net/web/Divulgacio/Meteorits%20famosos.pdf

-El meteorit de Terrassa (25 de desembre de 1704)

http://www.raco.cat/index.php/terme/article/viewFile/139389/236142

-El dia que va caure un bòlid al Garraf. Febrer de 1906.

http://criticartt.blogspot.com.es/2013/02/el-dia-que-va-caure-un-bolid-al-garraf.html

-Meteorits caiguts a Espanya el segle XX.

http://www.solosequenosenada.com/meteorito/index5.php

4.1 Afectació de cultius (plagues).

-La plaga de la llagosta, de 1684 a 1688, a Catalunya.

www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/83514/108497

-La Fil·loxera. L’any 1878 entrava a Catalunya.

http://ichn.iec.cat/Bages/hemeroteca/2011-12.pdf

-Identifiquen una feromona de la llagosta marroquí, plaga agrícola recurrent (oct 2013)

http://www.dicat.csic.es/rdcsic/index.php/ca/agroalimentacion-2/119-projectes/209-identifican-una-feromona-de-la-langosta-marroqui-plaga-agricola-recurrente

-Llibre blanc sobre control de plagues en espais verds (jul 2015)

http://www.agricoles.org/repositori/documents/noticies/ca/llibre-blanc-sobre-control-plagues_juliol-2015.pdf

-Palafrugell deixa anar 10.000 insectes depredadors per evitar plagues als jardins i als arbres (jul 2013)

http://www.ccma.cat/324/Palafrugell-deixa-anar-10000-insectes-depredadors-per-evitar-plagues-als-jardins-i-als-arbres/noticia/2147385/

-Termitas y chinches, las plagas más comunes en Catalunya tras las cucarachas (maig 2015)

http://www.lavanguardia.com/vida/20150501/54430977824/termitas-y-chinches-segundas-plagas-mas-comunes-en-cataluna-tras-cucarachas.html

-AMPLIACIÓ:La greu afectació de la plaga de la processionària a Catalunya fa triplicar el pressupost destinat a fumigar-la (oct 2016)

http://www.vilaweb.cat/noticies/ampliaciola-greu-afectacio-de-la-plaga-de-la-processionaria-a-catalunya-fa-triplicar-el-pressupost-destinat-a-fumigar-la/

-Les plagues forestals presenten modificacions a Catalunya a causa dels canvis de temperatura (nov 2009)

http://www.bcn.cat/climatechange/ca/not-processionaria.html

-La Generalitat llança la tovallola davant la plaga de vespa asiàtica (oct 2016)

http://cat.elpais.com/cat/2016/10/30/catalunya/1477855128_573337.html

-Guia de plagues.

http://rains.es/ca/guia-de-plages/

-Pins sentenciats a mort (ago 2015)

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/889868-pins-sentenciats-a-mort.html

-Medi Ambient manté l’alerta per la plaga de l’escarabat morrut a les palmeres (jul 2015)

http://reusdigital.cat/noticies/reus/medi-ambient-mante-lalerta-la-plaga-de-lescarabat-morrut-les-palmeres

4.2 Afectació d’animals (epizooties)

-El cargol poma.

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/dar_plagues_males_herbes/dar_plagues/moluscs/cargol-poma/

– Primer tractament de l’any contra la mosca negra a l’Ebre català (juny 2015)

http://www.diaridetarragona.com/ebre/42924/primer-tractament-de-lany-contra-la-mosca-negra-a-lebre-catala

– Capturen un silur de 2,64 metres i 100 quilos al pantà de Mequinensa (juliol 2016)

http://www.ccma.cat/324/capturen-un-silur-de-2-64-metres-i-100-quilos-al-panta-de-mequinensa/noticia/2742065/

-L’augment de triquinosi en els senglars dispara les alarmes (mar 2016)

http://sctarrega.com/?tag=epizooties

-La ‘grip del pollastre’, a debat a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la UPC (juny 2004)

http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/2004/la-2018grip-del-pollastre2019-a-debat-a

-La malaltia de la llengua blava també afecta l´Alt Empordà (gen 2016)

http://www.emporda.info/comarca/2016/01/19/malaltia-llengua-blava-afecta-lalt/299791.html

-Noves espècies, nous problemes.

http://www.regio7.cat/estaticos/fauna/especiesinvasores.pdf

4.3 Afectació de persones (epidèmies)

-La davallada demogràfica de la Catalunya medieval

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/21/la-davallada-demografica-de-la-catalunya-medieval/

-Les principals epidèmies de la història.

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/09/les-principals-epidemies-de-la-historia-4643.php

-La febre groga a Barcelona (agost 1821).

http://www.historiadebarcelona.org/la-febre-groga/

El tifus a Barcelona (1914)

http://www.historiadebarcelona.org/epidemia-del-tifus/

-Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918

http://metode.cat/Revistes/Monografics/Els-monstres-invisibles/Historia-de-la-pandemia-de-la-grip-espanyola-del-1918

-El còlera a Catalunya abans de l’obra del Dr. Ferràn

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000097%5C00000063.pdf

-El VIH i la SIDA

http://www.flsida.org/ca/vih-sida

-Casos de malatia per febre vírica ZIKA a Catalunya

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut/zika/1_NotaInformativa-ZK.pdf

-El bacteri de la tuberculosi no està vençut a Catalunya (oct 2014)

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sanitat/bacteri-tuberculosi-esta-vencut-catalunya-3579874

5. Antropogènics (vid. 1.3.2)

Danys ocasionats pels riscos naturals, segle XX
Cost econòmic € Víctimes mortals
HURACANS 18.000.000.000 600.000
TERRATRÈMOLS 12.000.000.000 1.700.000
INUNDACIONS 9.000.000.000 3.200.000
VOLCANS 270.000.000 49.000
TOTAL 39.270.000.000 5.549.000
Taula nº 3. Font: Bertran Duarte, J.; Tarragó Vidal,

Per saber-ne més.

-Riscos naturals. Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya.

http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_naturals/

-Els plans de protecció civil de Catalunya. Plans teritorial, plans especials, plans d’autoprotecció.

http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil/plans_de_proteccio_civil_a_catalunya/

-RISKCAT. Els riscos naturals a Catalunya. Informe executiu.

http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/els_riscos_naturals_a_catalunya.pdf

-Mapa de Protecció Civil de Catalunya.

http://pcivil.icgc.cat/pcivil/map.jsp

-GAMA. Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses.

http://gama.am.ub.es

-Xarxa Temàtica de Riscos Naturals.

http://www.ub.edu/xarxariscosnat/index.htm

-Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Cartografia geològica i geotemàtica.

http://icgc.cat/Administracio-i-empresa/Descarregues/Cartografia-geologica-i-geotematica

Informació sísmica.

http://icgc.cat/Administracio-i-empresa/Emergencies-i-seguretat/Informacio-sismica

Allaus

http://icgc.cat/Administracio-i-empresa/Emergencies-i-seguretat/Allaus

Esllavissades a Catalunya

http://siurana.icgc.cat/lliscat/search_v2.php

-Servei Meteorològic de Catalunya.

http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/temps-al-temps/

-Agencia Estatal de Meteorologia AEMET. Serveis climàtics.

http://www.aemet.es/ca/serviciosclimaticos

Catálogo de información geocientífica. Instituto Geológico y Minero de España.

http://info.igme.es/catalogo/

Cartografia temática

http://info.igme.es/cartografiadigital/tematica/tematicossingulares.aspx?language=es

Listado de terremotos y tsunamis importantes en España, desde el año 500 A.C. hasta 2012.

http://www.solosequenosenada.com/misc/terremotos/

Air pollution. European Environment Agency.

http://www.eea.europa.eu/themes/air

-Europe – Disaster Statistics- Prevention web.

http://www.preventionweb.net/english/countries/statistics/index_region.php?rid=3

World Risk Report 2016: The importance of infrastructure. United Nations University. Institute for Environment and Human Security.

https://ehs.unu.edu/blog/articles/world-risk-report-2016-the-importance-of-infrastructure.html

-United States Geological Survey.

https://www.usgs.gov/

-Geology Page. Divulgació.

http://www.geologypage.com/

-National Aeronautics and Space Agency. NASA. La Terra: clima, riscos, etc.

https://www.nasa.gov/topics/earth/index.html

The dinamic planet. Mapa interactiu de terratrèmols, volcans i craters de meteorits.

http://nhb-arcims.si.edu/ThisDynamicPlanet/index.html

-Toni Nadal. Com es forma un tsunami.

http://www.ccma.cat/324/Com-es-forma-un-tsunami/noticia/1105134/

El vulcanisme a Catalunya. Departament de Medi ambient. Generalitat de Catalunya

http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/vulcanisme.pdf

-Saskia, G.; Spakman, W.; Bijwaard, H. A Lower Mantle Source for Central European Volcanism. Science  03 Dec 1999: Vol. 286, Issue 5446, pp. 1928-1931

http://science.sciencemag.org/content/286/5446/1928/F1

-Dutch, S. Top Ten Earthquakes and Volcanic Eruptions. Natural and Applied Sciences, University of Wisconsin – Green Bay Last Update 08 March 2012

https://www.uwgb.edu/dutchs/PLATETEC/TOPTEN.HTM

The 11 Biggest Volcanic Eruptions in History. Live Science.

http://www.livescience.com/30507-volcanoes-biggest-history.html

-Find information about catastrophic natural and human-caused disasters.

http://www.infoplease.com/ipa/A0001437.html

-2015 Disasters in numbers.

http://cred.be/sites/default/files/2015_DisastersInNumbers.pdf

-Olcina, J. (2013) Riscos climàtics i canvi climàtic en el litoral mediterrani espanyol: un escenari d’incerteses. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, desembre 2013, p. 181-203

http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81112/80840

-Barriendos, M. (1999) La climatología histórica en el marco geográfico de la antigua monarquía hispana. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales.

Universidad de Barcelona [ISSN 1138-9788] Nº 53, 1 de diciembre de 1999.

http://www.ub.edu/geocrit/sn-53.htm

-Aupí, V. (2005) Glaciacions, escalfament global i oscil·lacions naturals del clima. Mètode 47. Universitat de València.

http://metode.cat/Revistes/Seccions/Histories-del-clima/Glaciacions-escalfament-global-i-oscillacions-naturals-del-clima

– Bertran Duarte, J.; Tarragó Vidal, M.  Els riscos naturals, definició i exemples. Els riscos naturals que poden afectar el municipi de Molet del Vallès. NOTES. Volum 17, 2002

www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/24215/24050

9 guerres causades pel canvi climàtic

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2016/08/set-guerres-provocades-pel-canvi-climatic-6726.php

-Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya.

http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2011/10/segle-xvii-el-minim-de-maunder.html

-Mallarach, J.Mª.; Riera, M. (1981) Els volcans olotins i el seu paisatge. 250 p. Editorial Serpa, Olot. ISBN 84-85347-12-9

-Rumbau. M. (2015) Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV. Tibidabo Edicions S.A. 753 pags. ISBN 978-84-16204-79-3

Catàstrofe i catastrofisme, La.(1995) Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

190 pags. ISBN 84-393-3211-4

Prevención: vivir para contarlo.

http://blogs.lavanguardia.com/planeta-solidario/2016/10/13/prevencion-vivir-para-contarlo-23517/

-Cómo se evitan en Cuba las muertes por huracanes.

http://www.publico.es/internacional/matthew-cuba-muertes-huracanes.html

(F.F.)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s